imagina…

Ago

24

Qué vergonya!!!

Agost 24, 2008 |  Tagged , | 5 Comments

Bueno no sé ni com començar, a vegades una imatge és millor que mil paraules, i estes són les imatges que de nou tinc pel meu carrer, El Bolillo; be li dic carrer per dir-li algo, més be el que pareix és un “basurero”. 

És la desidia feta realitat. 

La publicació d’aquest post en el meu humil blog, és ja l’ùltim intent que faig per a que algú faça algo per tal de remediar estes “bochornoses” i lamentables situacions. 

dscf2158-1.JPG

Només començar agost dos persones van tirar al contenidor de la basura un televisor d’eixos antius, enormes; clar quan l’operari de FCC va obrir la tapa i el va vorer, lògicament el va deixar fora; Aquestes deixalles no són per a tirar als contenidors convencionals. Ale, ja teniem 3 contenidors i T.V. al carrer. Poc a poc les deixalles fora dels contenidors anaven en augment, i la de dalt, és la imatge que actualment disfrute cada dia al passar pel meu carrer.

elbolillo.jpg

 Com és un carrer poc transitat possiblement ningú sapiga d’esta situació, és per eixe motiu que esta setmana passada vaig cridar a l’Ajuntament per a informar-hi. Sé que la responsabilitat no cau directament en l’ajuntament sino en aquelles persones que han tirat estos objectes on no toca, ni quan toca. Com a consequència de la meva cridà telefónica, un operari municipal, va anar a les cases de les persones responsables d’esta situació, per a que les retiraren del carrer fins que fora moment de tirar-les, és a dir l’ultim divendres del mes, però estes persones no han fet el mínim cas; mentres tant, transitar pel carrer Bolillo, és simplement un asco; si li sumen ara que la valla de les obres de la urbanització està tota per terra, pues…… és que ja no tinc paraules, tens que anar en quatre ulls per a sortejar una mena d’obstacles i evitar no caure en tota la brutícia.

Este és el poble que volem??Per qué la gent som tan guarros?? Si ens molesta algún objecte en casa, per qué el tirem al carrer sense el més mínim remordiment??; qué els fa pensar que a la resta de gent no ens molesta??

Ja que a les bones està vist que la gent no fa cas a les normes més bàsiques de convivència i higiene……., no hi ha forma d’obligar el seu cumpliment atacant allà on més dol, és a dir la butxaca, mitjançant una multa??. 

Ago

17

la sombra del viento

Agost 17, 2008 |  Tagged , | Leave a Comment

0015805.jpg

  Apurant les últimes hores de vacances que em queden, abans de reincorpora-me de nou al treball, he volgut acabar de lleguir este llibre que duia ja dos mesos en dança: La Sombra del Viento.

És tracta d’un llibre de suspense e intriga, llibre de gran èxit, del que s’han venut millons de exemplars. Va caure en les meues mans sense buscar-lo; anava buscant-ne un altre i al no encontrar-lo, vaig decidir que éste podria ser una bona opció.

Llibre de lectura fàcil i ràpida, ambientat en la Barcelona de l’època de la post-guerra.

L’argument: Un llibrer acompanaya al seu fill, Daniel, de 10 anys a un lloc misteriós i secret de Barcelona: El Cementeri dels llibres oblidats, on  Daniel encontra un llibre que canvia el transcurs de la seva vida i l’arrastra a coneixer la vida tràgica del seu autor.

Impressió personal del llibre: Al principi del llibre, la història em va engantxar per l’ansia de descobrir el misteri, sobre tot fins al capítol de “Míseria y Compañia”; a partir d’eixe moment, se me va fer un poc enfarragós continuar amb el llibre, ja que l’ùnic misteri és descobrir la vida del autor del llibre. Les escenes són molt repetitives i similars, ja que són distins personatges els que conten la mateixa història i arriba un moment que la informació es repeteix. 

Es pot lleguir, encara que no el tindria calificat com ú dels meus preferits. 

 

Ago

12

la despoblació

Agost 12, 2008 |  Tagged , , | 4 Comments

Fa uns dies, Àngels, em va deixar un llibre titulat, “la lluvia amarilla” de Julio Llamazares; acabe de lleguir-me’l; M’agradat molt, a pesar de ser molt trist.

Àngels ja ha contat de que va el llibre en el seu blog, , jo només faré un resum expres, (expresió que de tant en tant, utilitza Clareta quan comenta llibres que s’ha lleguit), a més a més contaré/mostraré breument altres llocs on la despoblació ja ha arribat i, per finalitzar parlaré un poc del que passa als poblets del voltant de Sella i d’allò que deuriem fer nosaltres per tal d’evitar que la despoblació ens afectara més del que ja ens afecta.

1.- El resum expres. La lluvia amarilla, conta l’ùltima nit de Andrés de Casa Sosas, l’ultim habitant d’un poble abandonat del Pirineu. És la història d’una decadència imparable, una lluita desesperada i perduda d’antemà, de la tradició rural front a l’exode al mon urbà.

2.-La despoblació feta realitat. Fa uns anys, en un viatge a la Rioja, vaig poder comprobar in situ, la realitat que l’autor ens descriu en este llibre. El lloc on vaig anar va ser Ojacastro, un poblet menudet, (molt més xicotet que Sella) on naix el riu Oja, riu que li dona nom a la Comunitat Autònoma de la Rioja.Ojacastro s’encontra a només 2 Km de Ezcaray, famosa per les seues pistes d’esquí; a 1o Km de Santo Domingo de la Calzada, pas obligatori per als peregirns del Camino de Santiago, i a uns 25 Km. de San Millan de la Cogolla. A pesar d’estar en un lloc estratègic les aldees del seu voltant també han patit un procés de despoblació i poc a poc han quedat deshabitades. (Vorer fotos).

3.- Ací, als pobles de les nostres comarques, sobre tot els que estem a la muntanya, on la mar no banya el nostres termes municipals, el procés de despoblació ens persegueix des de fa varios lustres. Que jo sàpiga encara no hi ha cap poble deshabitat com el del llibre o el de les fotos, però si que comencen a haver situacions com la que ens descriu pauet en el seu blog,  . Pobles com Alcoleja que, per falta de xiquets, deixaran de tindre escola este próxim curs. Tancament d’una escola per falta de xiquets, roin indicador; quan un poble perd la seva escola, comença a pedre la seva vida: els seus xiquets, ni mes ni meyns.

La reflexió. Per a evitar situacions com la de la veina Alcoleja, hi ha que posar-se a treballar seriossament, i buscar totes les mesures al nostre alcanç, mesures que vinguen financiades tan de l’entitat pública com de la privada, amb continuitat en el temps i no accions puntuals que només suposen un gasto inutil, i que no donen solució al problema.

Ago

11

serà la solució?

Agost 11, 2008 |  Tagged | 1 Comment

Serà possible viure sense petroli?. Davant l’imparable augment dels preus del petroli que patim des de fa ja un temps, el somni de tots els països és poder anar reduint la seua dependència per a sanejar les butxaques de tots.

 

cocheelectrico1_2182_1.jpg

Israel comença pels cotxes i serà el pais que crearà la 1ª xarxa de cotxes elèctrics del mon. (EL PAIS 09/08/08).

Com ho farà?. Ací resumeix els elements que intervendran per a dur a terme esta revolució:

1.- Shai Agassi, és l’INVENTOR.

2.- La IDEA: un nou model que es pareix molt al del telèfons móvils, on els cotxes són els mòvils i la xarxa de bateries, la companyia telefònica. 

3.- El GOVERN ISRAELÍ, que ha aprovat un mil.lionari paquet legislatiu per a incentivar les energies renovables, adoptan accions transversals que afectaran fins a 5 ministeris per a traure endavant este faraònic projecte, amb el que preten aconsseguir 2 objetius:

a) reduir el 25% de les importacions de petroli.

b) reduir les emisions de CO2. 

4- El DESERT del NÈGUEV on el govern israelí “sembrarà” plaques solars per a nutrir la xarxa elèctrica del pais.

5.- BETTER PLACE, és l’empresa que hi ha darrere de l’invent i que farà front a les despesses d’este projecte 

6.- NISSAN i RENAULT, són les empreses automovilístiques que s’han compromés a produir els vehícles en massa en 2011, i que l’any que ve començaran a fer circular els primers cotxes.

El seu funcionament: Es deixarà de comprar cotxes, al igual que s’ha deixat de comprar telèfons.El que es contracta ara, és l’us de l’aparell per a un número màxim de kilòmetres, així com el servei tècnic. El preu mensual del contracte del cotxe elèctric serà sempre inferior al que els conductors inverteixen ara cada mes en gasolina.

Paisos com Dinamarca i el Regne Unit s’han mostrat molt interessats amb este projecte. Israel dona el primer pas, i jo em pregunte, amb este projecte s’iniciarà una revolució energètica en el mon?? Serà la solució per a acabar també amb els conflictes existents en el mon per controlar els pous de petroli?. Siga com siga, està be que comencen a estudiar i posar en marxa projectes d’este tipo que de segur a curt termini beneficiarà al planeta i a tots els que l’habitem.

    

Ago

9

noms raros

Agost 9, 2008 |  Tagged | Leave a Comment

Un titular curiós, en el diari del 8 d’agost del PAÍS, sobre un encontre en Burgos de persones amb noms raros, em fa recordar un altre artícul que vaig lleguir un temps enrere sobre una dona amb un nom també molt raro (al meyns per ami). A esta dona li dien Hypatia, reconec que si no haguera sigut per eixe nom tan raro no m’haguera parat a lleguir res d’ella.

 

 

 

hipatia.jpg

 

Be, pues la dona amb este nom tan raro també, Hypatia, va naixer fa molts, molts anys en Alejandria (l’any 355), provenia d’una familia acomodada, son pare era científic, matemàtic i filósof. Encara que parega raro, Hipatia va ser una dona amb estudis. La seva formació la va centrar en l’àmbit de les ciències. Va ensenyar la filosofia de Platón i Aristóteles en sa casa, on va crear un cercle de intelectuals privat, format per discipuls procedents de famílies acomodades, constituint una comunitat basada en el sistema platònic de les idees, de la investigació flosòfica i de la búsqueda del coneiximent i  dels llaços interpersonals.

 

 

 

En l’època que va viure, hi havia molts conflictes entre les faccions cristianes, i Hypatia fou identificada per les autoritats eclesiàstiques, com un símbol del paganisme i va ser acusada de pràticar màgia negra. En l’any 415 fou arrebatada del seu carruatge fins l’esglèsia i després de torturar-la, la mataren.

 

 

 

Hypatia, fou una dona molt influient i avanzada en la seva època, amb una gran autoritat moral i firme en la defensa de les seues conviccions. És considerada com l’ùltima científica de l’Antiguitat, i ens va deixar una frase, amb la que coincideix totalment amb ella i que diu: ” Defen el teu dret a pensar, perque inclús pensat de manera errònia, és molt millor que no pensar…”

 Valga doncs este post per a recordar a esta dona tan memorable i que el seu nom, encara que raro per a esta època en la que hi vivim, no quede en l’oblid.

Ago

6

caminar

Agost 6, 2008 | | 1 Comment

semaforo-para-peatones-granada-27302.jpg

 Caminar, exactament fer trekking, és una de les activitats que més m’agrada practicar, sobre tot en la tardor i en la primavera, que no fa massa calor i és quan millor es pot apreciar el canvi en el paissatge.

 

Caminar, és una bona opció per a fer algo d’esport de forma lliure i gratuïta, és beneficiós per que ens proporciona efectes positius a nivell mental,  augmenta la sensació de benestar i disminueix l’estrés. També ens ajuda a trencar amb el sendentarisme, considerat un factor de risc en les malalties del cor,ist1_6148437-i-love-healthy-eating.jpg ja que contribueix a disminuir els nivells de colesterol en la sang. 

Caminar, i com no!!, escoltar musiqueta ens ajudaran a tindre una millor qualitat de vida. 

This movie requires Flash Player 9
  

Ago

4

Obrim la paraeta

Agost 4, 2008 |  Tagged , | 3 Comments

solargummatstor.gif

Després de passar uns dies per l’illa de Mallorca,  prenent el sol, passant molta calor, visitant llocs nous, i fent moltes fotos , de nou, obrim la paraeta i, aprofite per a contar una història que he lleguit hui  al diari Informació en relació al descans i al període vacacional, necessari per a traurer-nos de la rutina i aprofitar per a fer algo diferent.    

 

La història la conta J. Bucay, i comença així:notailu04.jpg

“Havia una vegada un llenyador que es va presentar a treballar a una empresa de fusta. El  sou i les condicions de treball eren molt bones, així que es va proposar ser un bon empleat.El primer dia l’encarregat li va donar una estraleta i li va asginar una zona del bosc i el llenyador, entusiasmat va eixir al bosc a tallar.

El primer dia va tallar 18 arbres. -Et felicite- li digué l’encarregat segueix així. Animat per les paraules, va decidir millorar el seu propi treball per al dia seguent. Eixa nit es va gitar molt pronte per alçar-se de bon matí i tindre temps per a tallar més arbres que el dia anterior. Al s’endemà, abans que ningú, se’n va anar al bosc, però a pesar del seu empenyo, no va aconsseguir tallar que només 15 arbres. Va pensar que no havia descansat prou i que eixa nit es gitaria encara més enjorn per a rendir més al dia seguent. Volia batre la seua marca de 18 arbres. Al dia seguent, encara no hi havia eixit el sol, ja estava tallant arbres al bosc, però a pesar de tant esforç  no va lograr tallar ni la meitat d’arbres. Al seguent dia, només 7 arbres, després 5, i l’ùltim dia va estar tota una vesprada per a tallar-ne 1 només.

Preocupat pel que li diria l’encarregat, el llenyador,  li va contar el que estava passant i li va jurar i perjurar que s’havia esfroçat fins al màxim. L’encarregat li va preguntar:- Quan vas afilar l’estraleta per ùltima vegada??-. -Afilar?? No he tingut temps per afilar, he estat massa ocupat tallant arbres-, li contestà el llenyador”.

I es que en temps de vacances, descansar, canviar d’ocupació, fer el “gos,lyssnart.gif  es necessari per a poder afilar les notres ferramentes.

Continuem de vacances. 

Jul

24

tanque per vacances

Juliol 24, 2008 | | 3 Comments

Tinc algunes entrades pensades,però………. estic desganada. Serà l’estiu??  , serà que necessite ja unes vacances??? No sé, no sé.

  Xe, mentres m’ho pense, tanque una temporaeta per vacances.cerrado.jpg 

Fins promte.

Bon estiu a t@ts!!!

Jul

16

el turban i la llengua

Juliol 16, 2008 |  Tagged | 1 Comment

Anit, en el programa “En Portada” es va tractar la polèmica que existeix en Turquia sobre el turban. El turban és el vel amb el que es cobreixen el cap més de 2/3 de les dones turques.

9028412056893891.jpg

El passat 6 de juny la justícia turca va anular la llei que permitia a les dones turques dur el turban a la universitat, una llei que ha enfrontat a tota la societat turca. El vel té unes connotacions polítiques i religioses que pareixia que Turquia havia superat. Amb l’aprovació d’esta llei, l’estat laic va cumplir la seva amenaza i va posar contra la paret al govern islamista.

Enmig d’esta confrontació, sempre les dones.

També es va tratar de la situació de la població kurda on només fa pocs anys se’ls estava prohibit parlar en públic en la seva propia llengua.  

chlengua1.gif

Actualment a Espanya a Rosa Díez i  Fernando Savater sel’s ha ocorregut la “brillant” idea de promoure accions per a que el castellà siga l’ùnic idioma oficial a tot l’Estat Espanyol. I pose brillant entre cometes per que amb esta idea el que conseguiran en Espanya amb la llengua és el mateix que a Turquia amb el turban: La confrontació.

Jo em pregunte:

  • Per qué remenen este tema ara??? És que el nou partit que han format Rosa Díez i Fernando Savater no té discurs polític definit i l’ùnica manera d’aglutinar vots és a costa d’enfrentar-nos uns contra altres pel tema de la llengua???. 

El castellà (espanyol) no perilla, és més, cada vegada s’utilitza més, sin embargo les altres llengues de l’estat espanyol, català, galleg, euskera, necessiten, crec jo, ser protegides, són minoritaries, i no per això meyns importants que el castellà.

  • Per qué ens maregen ara amb tots estos temes, clar, en el fondo parlar del truban o de la llengua els interessa, ja que mentres es parla d’estos temes, es deixen de parlar d’altres més importants, com la crisis, les desigualtats socials, la violència, la situaicó de la sanitat i l’educació pública, etc, etc,….

    gustavoramirezdoctord.jpg

En quant al turban a Turquia, si dur el turban és un acte lliure per part de la dona, qué més em dona a mi que vagen a la universitat amb turban o sense ell, com si vullgueren dur rastes, o una gorra, lo important és que les dones al igual que els homes, vagen a estudiar, que es formen i traguen una carrera universitaria que els permeta treballar i ser independents. La seva indumentaria no m’importa.

En quant a la llengua al Estat Espanyol, si el art.3 de la Constitució Espanyola diu clarament que el castellà és la llengua oficial a Espanya i les demés llengues seran també oficials en les seues respectives Comunitats Autónomes d’acord amb els seus Estatuts, qué volen ara Rosa Díez i Fernándo Savater???.   

Jul

13

Desigualtats del segle XXI

Juliol 13, 2008 |  Tagged , | Leave a Comment

Hui, en diferents seccions de EL PAIS, apareixen dos articles que vull arreplegar en este post, sobre les grans desigualtats que en ple segle XXI encara coexisteixen al nostre planeta.

where_is_dubai_on_the_map_thumb.jpg

 

 

 

 

 

 

 

  

 

imagenes_proyecto_disenado_arquitecto_david_fisher.jpg

Mentres a Dubai es dissenya l’ùltima locura arquitectònica sense cap frontera, dirigida a només uns quants super-privilegiats per a que pugen guadir del luxe en estat pur.Una torre giratoria de 80 altures on cada pis gira a diferent velocitat i en distints moments del dia de tal forma que mai presenta el mateix aspecte.

(En la foto imatges de la torre en distints moments del dia)

 

 

 

varios_kenianos_esconden_caras_miedo_represalias.jpg

A la gran majoria dels inmigrants sel’s hi tanquen les fronteres, impedint-los accedir a les necessitats més básiques del esser humà.

No estic en contra dels avanços tecnològics, ni arquitectònics,etc… pense que són necesaris per que col.laboren a millorar les nostres vides;

Però clar, les nostres, les de només uns quants priveligiats de l’anomenat primer mon, però….. i la resta?? qué fem en els milers i milers de persones que degut a la misèria que hi ha en els seus països, produïda en moltes ocasions per conflictes bèlics, es veuen obligades a abandonar els seus països d’origen i emigrar a altres jugant-se l’ùnic que tenen: La seva vida.

Està clar que és necessari controlar les fronteres per a que tant els que hi entren com els que hi estem dins dels països del primer mon puguem tots tindre assegurades les necessitats més bàsiques tals com treball,vivenda, educació, sanitat, però també és necessari que els governants del països més rics col.laboren amb els que tenen problemes per a evitar desigualtats tan abismals com les mostrades en este post.

No res,…….. mentres es dona vida a un edifici, es deixa morir de fam a les persones

Un poc de música al respecte

This movie requires Flash Player 9